10è aniversari i 15a trobada de gegants

El dia 30 d'abril la colla va celebrar el seu 10è aniversari i l'endemà la 15 trobada de gegants. Hem trigat una mica a penjar aquest article però la gestió de vídeo que s'havia de fer era força important i calia temps per fer-ho.

Després d'una època anterior de gegants a Maials (del 2004 al 2008) va haver una refundació de la colla gegantera que va començar les seves activitats l'any 2006 fent ballar els gegants en diverses festes que es van celebrar al poble. Va ser, però, l'any 2007 en que es van reprendre les trobades, es va pujar Mistantet a Montmaneu, es va consolidar el grup i una nova remesa de gent va entrar a la colla de grallers; és per això que hem considerat l'any 2007 com a inici i per això, aquest any 2017, hem celebrat el 10è aniversari.

La festa va començar la tarda del dissabte 30 d'abril de 2017 amb una sessió de balls tradicionals amb el grup La Sonsoni. La colla s'ho va passar molt bé i es va sentir molt acompanyada per molta gent del poble i quatre colles foranes que havien anticipat la seva arribada.

A continuació el grup de músics (grallers i tabalers) de la colla gegantera va oferir als assistents un ball de gralles amb diverses melodies tradicionals de diferents països i altres balls que inviten a la festa. Després de ballar es va fer un sopar de germanor en el que estaven convidats tots els que en algun moment havien sigut membres de la colla gegantera. La nit va ser llarga perquè després de sopar es va cuinar el dinar per totes les colles i altra gent del poble que assistirien a la trobada.

L'endemà es va celebrar la 15a trobada de gegants a Maials, diverses colles ens van acompanyar pels carrers del poble. Com a novetat, després de deixar els gegants a la plaça maneta, tots els assistents van pujar a la part més alta de la població (Vila closa) per veure una panoràmica de les terres que s'estenen des del poble fins a Montmaneu (la muntanya més alta del Segrià). A continuació ball de gegants a la plaça dels arbres, la tradicional cursa de gegants i el dinar.

Un cap de setmana en el que vam estar molt ocupats però que guardarem sempre en el nostre record carregat d'emocions positives, amb la certesa que la feina que s'ha fet és molt bona i amb el desig, encara que cada vegada costa més, arribin futures celebracions de les quals ens en sentíssim tan orgullosos com la que vam celebrar. Recordeu, ningú és imprescindible però tots som necessaris.