Hilaria

Hilària havia nascut a Maials i era de casa Bessó. Es veu que de jove se’n va anar a servir a Tarragona i es va casar amb el senyor de la casa. Va tenir fills que en temps antics ja venien a Maials amb cotxes luxosos. El seu fill era arquitecte i la seva filla metge. Als anys setanta i vuitanta, quan ella es va quedar vídua, que devia de tenir uns més de setanta anys, venia a Maials a temporades. Era molt extravagant i feia una vida bastant bohèmia. Per tot arreu fumava caliquenyos i també es feia cigarrets de camamilla i de romer. Una vegada, després d’haver-se netejat amb alcohol, tot volent encendre’s un cigarret es va encendre tota. De seguida va sortir al balcó amb les cames plenes de flames i sort n’hi va haver dels veïns que van córrer de pressa a apagar-la. Tenia els cabells llargs i arrissats, estava tota desdentegada i anava molt enjoiada. Vestia un abric llarg fins als peus i portava un mocador al cap. A partir de l’ensurt del foc, ja sempre més va portar pantalons, estampats o blancs, quan encara ningú a Maials en portava.
Durant una temporada anava pel carrer amb un bastó d’on hi penjava una bandera catalana i en un altre temps es passejava pel poble acompanyada d’una cabra grossa com a mascota.

Es veu que per a menjar no portava gens d’ordre. Se la veia asseure’s en un banc i posar-se a menjar tot de coses que portava en el "bolso", com per exemple: un pot de préssec, una barra de pa de mig quilo i una ampolla de llet de litre i mig. Amb un àpat com aquest es podia quedar saciada per tot un dia i no tornava a menjar més fins que la gana li recordava que havia de fer-ho. La canalla se’n reia, la perseguia i la feia enfadar; llavors ella els empaitava i els escridassava.

El gegant, Hiláría, va ser construït per Manuel Ariza i Bosch i va ser batejat l'11 de setembre de 1994.
Fa uns 260 cm i pesa poc més de 30 kg.